Programa de festes Relació dels renoms de les cases Història del barri Pàgina principal

El rec de la parellada

El vint de novembre de 1503, l'Antoni i l'Ursula Vidal declaraven tenir un hort a sota del rec. Aquest hort afrontava amb altres horts, tots ells en el lloc anomenat "La parellada", com podem comprovar tant en el capbreu de 1503 com el de 1555. Més endavant, el 1768, tenim una declaració dels "Hortolans de les hortes de la Parellada" on afirmen haver construït una paret per evitar que el rec afectés la casa que avui coneixem com Ca la Rosario. Aquest rec, diu l’escrit, portava l’aigua de la riera Guinovarda fins a les esmentades hortes.

Recórrer aquest camí és com fer un viatge en el temps que els pagesos amb el seu treball s’encarreguen de mantenir dia rere dia. A l’hivern, els horts despullats i erms recorden al vianant que aviat serà el temps de llaurar i de dibuixar els socs per on sorgiran els fruits de la seva feina constant quan arribi la primavera.

Totes les estacions son bones per fer aquest camí, només cal trobar l’hora bona en la que el sol sigui més amable. A l’estiu i al primavera, cal triar les primeres hores o be les més tardanes, mentre que a l’hivern i la tardor seran propicies les hores centrals del dia.

Per agafar el camí del rec, cal baixar fins la plaça de la Sardana i enfilar pel carrer del Raval just quan s’acaba la plaça. Un cop allà, passar pel darrera dels contenidors, al costat de la paret de Ca la Rosario i seguir el camí que planeja fins arribar al darrera del cementiri. Tot plegat, només són deu minuts caminant, però condensen l’esforç de moltes generacions que no han tingut les coses tant fàcils com nosaltres.

En un altre apartat d’aquesta web parlem del pla del cementiri i del que es pot veure si continuem cap al poble. Ara però, pot ser millor desfer el camí i imaginar per on circula l’aigua que tots aquests horts necessiten. Fins l’any 1996, el rec circulava descobert pel costat del camí i era una afició molt celebrada per la mainada del barri el caçar les serps d’aigua que si podien trobar.

Cansats de reparar i mantenir el rec cada cop que un aiguat feia caure un tros de marge, la comunitat de regants va reconstruir el rec i ara passa pel costat del camí, com abans, però enterrar i canalitzat en tuberies.

D’on surt l’aigua? El rec travessa la Plaça de la Sardana per sota i va a cercar l’aigua que sobreïx de la font de l’abeurador i del desaigua del safareig. Es tracta de dues deus ben diferenciades, malgrat la seva proximitat, ja que la font recull l’aigua d’una mina que penetra cap a les cases mentre que el safareig es odreix de l’aigua que es filtra per la riera Guinovarda.

La fotografia antiga mostra com era aquesta part del barri abans que s’ampliés el pont antic (encara es pot veure per dins) i el recorregut descobert del rec.

Esperem i desitgem que gaudiu del passeig...

Tornar a la pàgina de recorreguts