El vint de novembre de 1503, l'Antoni i l'Ursula Vidal declaraven tenir
un hort a sota del rec. Aquest hort afrontava amb altres horts, tots ells
en el lloc anomenat "La parellada", com podem comprovar tant en el capbreu
de 1503 com el de 1555. Més endavant, el 1768, tenim una declaració
dels "Hortolans de les hortes de la Parellada" on afirmen haver construït
una paret per evitar que el rec afectés la casa que avui
coneixem com Ca la Rosario. Aquest rec, diu l’escrit, portava l’aigua de la
riera Guinovarda fins a les esmentades hortes.
 |
Recórrer aquest camí és com fer un viatge en el temps que els pagesos amb el
seu treball s’encarreguen de mantenir dia rere dia. A l’hivern, els horts
despullats i erms recorden al vianant que aviat serà el temps de llaurar i
de dibuixar els socs per on sorgiran els fruits de la seva feina constant
quan arribi la primavera.
|
Totes les estacions son bones per fer aquest camí, només cal trobar
l’hora bona en la que el sol sigui més amable. A l’estiu i al primavera,
cal triar les primeres hores o be les més tardanes, mentre que a l’hivern
i la tardor seran propicies les hores centrals del dia.
Per agafar el camí del rec, cal baixar fins la plaça de la Sardana i enfilar
pel carrer del Raval just quan s’acaba la plaça. Un cop allà, passar
pel darrera dels contenidors, al costat de la paret de Ca la Rosario i seguir
el camí que planeja fins arribar al darrera del cementiri. Tot plegat, només
són deu minuts caminant, però condensen l’esforç de moltes generacions que
no han tingut les coses tant fàcils com nosaltres.
|
 |
En un altre apartat d’aquesta web parlem del pla del cementiri i del que es pot
veure si continuem cap al poble. Ara però, pot ser millor desfer el camí i imaginar
per on circula l’aigua que tots aquests horts necessiten. Fins l’any 1996, el rec
circulava descobert pel costat del camí i era una afició molt celebrada per la mainada
del barri el caçar les serps d’aigua que si podien trobar.
|
|
Cansats de reparar i
mantenir el rec cada cop que un aiguat feia caure un tros de marge, la comunitat
de regants va reconstruir el rec i ara passa pel costat del camí, com abans, però
enterrar i canalitzat en tuberies.
|
 |
D’on surt l’aigua? El rec travessa la Plaça de la Sardana per sota i va a
cercar l’aigua que sobreïx de la font de l’abeurador i del desaigua del safareig.
Es tracta de dues deus ben diferenciades, malgrat la seva proximitat, ja que la font
recull l’aigua d’una mina que penetra cap a les cases mentre que el safareig es
odreix de l’aigua que es filtra per la riera Guinovarda.
|
 |
La fotografia antiga mostra com era aquesta part del barri abans que s’ampliés
el pont antic (encara es pot veure per dins) i el recorregut descobert del rec.
Esperem i desitgem que gaudiu del passeig...
|
|
Tornar a la pàgina de recorreguts
|