El camí reial que menava de Barcelona a Lleida passava pel que avui és el carrer principal de la vila i el carrer de Sant Sebastià. Per aquesta raó, es construïren cases al costat d’aquest camí que trairen importància als habitatges al voltant del castell i de l’església fins fer-los desaparèixer.

Amb tot, la tradició popular diu que, “una vegada, de la Parellada van sortit set núvies”, cosa que fa pensar en un nucli de cases que hauria perdurat fins a mitjan del segle XIX i que haurien estat enderrocades per aixecar el cementiri. Lamentablement, no tenim cap informació documental del cementiri, llevat de l’any que figura a la porta (1858).

Aquesta fotografia s’ha pres des del pi pinyer que hi ha a l’extrem nord-oriental de l’aparcament del cementiri (tingueu compte amb el marge!), aquí podem apreciar el massís de Montserrat, amb el Montgròs, el Torrent del Migdia i el Cavall Bernat. En aquest mateix lloc, tot i que no apareix a la fotografia, veurem com el torrent del Gall Mullat rep les aigües del torrent de la Guineu. El camí que s’enfila des de baix el torrent tot fent ziga-zaga porta a Can Claramunt; es conegut com “el camí dels soldons” o “saulons”

Les sitges que es poden veure a la meitat del camí que va des de la plaça de l’Església fins al cementiri, a ma dreta, com ens mostra la fotografia, estan datades als voltants del segle X, molt abans de l’aparició del raval i del mercadal.

Per passejar pel pla del cementeri hi podeu arribar pel carrer de Salvador Claramunt (millor que deixeu el cotxe a la plaça de l’església) o pel rec de la parellada (vegeu el recorregut anterior).

El cementiri és obert a les visites el dijous i els diumenges pel matí.

Tornar a la pàgina de recorreguts